dijous, 31 de març del 2016

I Lliga X-Wing de Sant Climent de Llobregat

El passat dia 17 de març de 2.016 es va viure una altra jornada de la I Lliga X-Wing de Sant Climent de Llobregat al Casal de Cultura. A continuació us deixem un enllaç de la crónica de la partida, en la qual es confirma que la victòria imperial de la jornada anterior va ser un miratge, i els rebels tornen a imposar-se.

Que la Força us acompanyi!

dimarts, 29 de març del 2016

I Lliga X-Wing de Sant Climent de Llobregat

El passat dia 10 de març de 2.016 es va viure una altra jornada de la I Lliga X-Wing de Sant Climent de Llobregat al Casal de Cultura. A continuació us deixem un enllaç de la crónica de la partida, que va tenir com a resultat la primera victòria dels Imperials al que va de campionat.

Que la Força us acompanyi!

Barregem arrel de mandràgora i escorpí

Degut a la coincidència amb la Setmana Santa es va decidir avançar la ludoteca del mes de març una setmana. Aquesta va tenir lloc el passat divendres dia 18 de març a l'esplai de joves de Sant Climent de Llobregat.  Feia temps que anàvem darrera de fer una ludoteca dedicada a Alquimistas, un eurogame en tota regla, que et transporta a la facultat d’alquímia per anar a recollir ingredients, elaborar pocions, elaborar teories i publicar-les (siguin certes o falses), guanyar beques i assistir a congressos entre altres coses.

La ludoteca començava dubtosa ja que d’una banda es presentava un joc qualificat com a dur d’explicar i de jugar i d’una altra banda, alguns dels assistents habituals no podien assistir. No obstant al final vam ser una bona colla. Es van poder muntar tres taules amb tres jocs diferents, tots ells eurogames. I és que encara que es van portar jocs de tota mena, els assistents van assumir implícitament una “Ludoteca temàtica d’eurogames”.

Per a qui no ho sapiga un eurogame o euro és un joc de taula d’estil alemany, encara que no tots els eurogames són  europeus i ni molt menys alemanys. Es caracteritzen perquè no hi ha eliminació de jugadors ja que aquests competeixen per ser millors que la resta en comprar i vendre, expandir-se, viatjar... la qual cosa es tradueix en punts de victòria. Al final d’un nombre determinat de rondes guanya qui més punts de victòria ha aconseguit. En general són jocs que tenen poc atzar (normalment fugen dels daus) i molta planificació y estratègia. Prioritzen les mecàniques per sobre del tema i els components. Molts d’ells el que fas és agafar uns cubs de fusta d’un color (que representaran fusta, pedra, or o el que sigui)  i canviar-los per cubs d’un altre color (que representaran fusta, pedra, or o el que sigui). Així doncs també s’han guanyat el qualificatiu de “mueve cubos”. No obstant, aquest darrer punt està canviant i una mostra és Alquimistas.

La primera taula va dedicar la nit a Alquimistas, un joc de Matúš Kotry. L’Óscar, que en la ludoteca passada va vèncer a La Villa i a Cacao, va ser el guanyador per un ajustat marge de tres punts. Després van quedar el Cristian i el Jordi a un punt de diferència. En Marc que explicava el joc i partia amb avantatge, va cometre un estrepitós error de principiant i va quedar últim a molta distància dels tres neòfits.

En la segona taula, es van fer dos partides a Puerto Rico. Tot un clàssic de Andreas Seyfarth que durant molt temps ha estat en el número 1 de la boardgamegeek (una mena de wikipedia dels jocs de taula). En aquest joc ens posem en la pell d’un terratinent de l’illa de Puerto Rico en l’època colonial.

En la tercera taula es va jugar a dos jocs que no han estat editats en castellà. Primer es va començar amb New York 1901 de Chénier La Salle en el qual es construiran edificis que després es derruiran per construir-ne altres de més i més alts. Després es va seguir amb Nippon de Nuno Bizarro Sentieiro i Paulo Soledade que ens situa en la industrialització de Japó.

Les partides es van allargar fins ben entrada la nit. Per fer temps i que es pogués concloure la partida de Nippon en Raül, el Jordi i el Marc ens vam posar en la pell d’uns bandits del llunyà oest americà per assaltar el tren i fer-se amb el màxim de botí a Colt Express.Al contrari que altres ludoteques on predominava el xivarri, va ser una jornada caracteritzada pel silenci de les ments pensant i algun que altre renec com quan un servidor va barrejar el bolet amb l’escorpí per ventre una poció de saviesa i li va sortir... petroli!!?, o quan buidàvem el bosc de les granotes que tan necessitava l’Òscar. Al final tots vam sortir amb els camps fumejant de tant de pensar, però ben satisfets. I és que els eurogames, encara que siguin durs i exigents, també agraden.

A continuació us deixem les fotos de la vetllada (feu clic sobre la imatge):












Fins al proper post.

dimarts, 22 de març del 2016

1er Torneig de Carcassonne de les Cireres

El pròxim 21 de maig, i com a part de les activitats de la 40a Exposició de Cireres de Sant Climent, des de Dau de Cinc organitzem per primera vegada el Torneig de Carcassonne de les Cireres.

Carcassonne és un joc de taula molt conegut i amb aficionats per tot el món, a més, és molt fàcil de jugar. Per això us animem a tots a apuntar-vos en aquest campionat que és celebrarà el 21 de maig a partir de les 17h a la plaça de la Vila.

A més, tindrem premi per al guanyador i el torneig serà classificatori pel Torneig Estatal de Carcassonne que és celebrarà a Madrid al juliol.

Si us voleu apuntar, només heu d'enviar un email a daudecinc@gmail.com amb les vostres dades personals. Recordeu que les places són limitades.

Us deixem el cartell del torneig; moltes gràcies al Siddhartha Navarro, autor del mateix.


dilluns, 7 de març del 2016

Propera ludoteca: Alquimistas

En Alquimistas assumim el rol d’un científic que busca el coneixement, de desentrellar
els secrets de l’univers i cercar la veritat absoluta.

Bah! Quina bajanada!!! El que importa de veritat és la fama i la glòria per sobre de
qualsevol altra cosa. I es que Alquimistas és un eurogame on guanya el jugador que
aconsegueix més punts de victòria.

Un tret diferencial d’Alquimistas és que totes les accions encaixen a la perfecció amb
el tema i aconsegueixen submergir-te en el paper de científic.

Caldrà anar al bosc a buscar ingredients, per barrejar-los i fer pocions que poden ser
beneficioses o perjudicials per la salut, o no ser cap altra cosa que una sopa deliciosa.
Però com sabràs si és una cosa o l’altre? Fàcil, que pringui el becari. Com? que el
becari em demana un augment de sou? Quina insolència! Ja me la prendré jo, encara
que acabi a l’hospital, o paralitzat o que corri despullat pel campus.

Amb el coneixement adquirit en l’elaboració de pocions intentarem deduir quina
substància alquímica correspon a cada ingredient. Quan ho sapiguem publicarem la
nostra teoria o referendarem la d’algú altre i intentarem aconseguir una preuada beca
que ens la gastarem en... un bonic i llampant artefacte que no fa res, però que queda
d’allò més bé al nostre despatx i és l’enveja de tothom. Però sent honestos, o millor dit
deshonestos, també podem inventar-nos les nostres teories i quina satisfacció més
gran aconseguir treure-li la beca a un company amb una “mentirijilla” i després
gastarse la beca en...  un bonic i artefacte que no fa res, però que queda d’allò més bé
al nostre despatx i és l’enveja de tothom.

Però no tots els artefactes són bonics i llampants, també n’hi ha que en les mans
adequades i utilitzats sàviament poden ser molt poderosos.

Comprar artefactes costa diners, publicar costa diners, pagar al becari cabrejat costa
diners. Així que ens hem de finançar i la millor manera de fer-ho es vendre les nostres
pocions a l’heroi de torn que visiti la taberna del campus. Però no sempre tindrem la
poció que ell vol i ens haurem d’arriscar a vendre-li una sopeta com les que feia la iaia.
I per si no n’hi havia prou, algun contrincant li pot oferir un descompte, emportar-se el
meu client i jo no veure ni cinc. Si això ens preocupa sempre podem recorre al
transmutador, encara que els beneficis seran més minsos.

Ah! Se m’oblidava, i què fem amb els científics mentiders que publiquen falses teories?
Doncs refutem les seves teories i els deixem en evidència o no.

Per acabar dir que l’ordre del torn es determina segons qui decideix aixecar-se abans
pel matí. Ser primer atorga l’avantatge de conèixer que faran els contrincants, però ser
dels últims atorga ingredients extra i/o el favor d’alguns personatges que ens podem
trobar pel campus.

Ui!!! I quasi m’oblido dels congressos en els quals qui hagi publicat més teories, ja
siguin certes o falses, guanyarà reputació i qui no hagi publicat res en perdrà.
Per si amb la temàtica no n’hi ha prou, els components i l’art visual són espectaculars.
Dona gust jugar-hi només per l’estètica que té.

Com es pot veure és un eurogame de col·locació de treballadors, gestió de recursos
(sempre limitats) amb l’afegit de la deducció dels components alquímics dels
ingredients. Tot molt ben implementat amb la temàtica que fa que no sigui un joc difícil
de jugar perquè el que fas té el seu sentit i encaixa a la perfecció, la qual cosa fa que
interioritzis ràpidament les mecàniques. No obstant, sí que és un joc complex de
dominar ja que hi ha moltes formes d’aconseguir punts de victòria i no totes són
evidents en la primera partida. L’única cosa que pot costar al principi és el tema de
deducció de les fórmules dels ingredients. Però és una cosa que s’aprèn jugant.

Així doncs, les primeres partides són d’aprenentatge. Normalment, en la primera et
centres en la deducció. En la segona, descobreixes el poder dels artefactes. En la
tercera, descobreixes el poder de publicar teories errònies (cobrint-te les esquenes per
si te les refuten) i aconseguir beques. En la quarta, descobreixes el poder de vendre
pocions que no coneixes als herois amb la intenció d’obtenir una informació valuosa
per publicar abans d’un congrés. I així successivament, sempre aprens alguna cosa
nova i sinó sempre pots passar de mode aprenent al mode mestre.

Si hi ha una pega que se li pot atribuir a aquest joc és l’haver d’explicar les regles.
Quina mandra!!! Feta la presentació inicial, caldrà dedicar un esforç important per
xplicar com es combinen les substàncies alquímiques per donar lloc a les pocions i
com ens ho podem manegar per fer el pas contrari, es a dir, a partir dels resultats de
les pocions deduir quins components alquímics tenen els ingredients. Després cal
explicar tot el tema de publicar teories i refutar-les que constitueixen un submón apart
dins del joc. I el mateix passa amb la venda de pocions. I sent sincers, és molta
informació tant per qui l’ha de donar com per qui l’ha de rebre.

Des de dau de cinc intentarem fer la presentació el més amena possible tenint en
compte que el joc ja és prou llarg per si sol. Per aquest motiu us proposem unes webs
per si li voleu donar una ullada abans de forma que quan fem l’explicació no us sigui
tot nou.

En aquesta primera web hi ha una presentació general del joc una mica més extensa
que aquesta, amb imatges de gran qualitat. Cortesia d’una associació sevillana.

http://www.queremosjugar.org/alquimistas/

A la següent direcció hi ha una extensa ressenya (o tochoreseña com li agrada dir al
seu creador) i una opinió també molt extensa. És molt llarga, però és la més complerta
de totes per cortesia de “Misut meeple”.

http://misutmeeple.com/2014/11/resena-alchemists/#opinion

Si algú és més mandrós. A la següent direcció hi ha una videoresenya i una partida de
demostració a càrrec de “Frikiguias”

https://www.youtube.com/playlist?list=PLFInu33wmBR51tlGFCVZHcPm_Y6nEzikq

Lliga X-Wing de Sant Climent de Llobregat

El passat dia 3 de març de 2.016 es va viure una altra jornada de la I Lliga X-Wing de Sant Climent de Llobregat al Casal de Cultura. A continuació us deixem un enllaç de la crónica de la partida, que va tenir com a resultat la primera victòria dels Imperials al que va de campionat.

Que la Força us acompanyi!

dijous, 3 de març del 2016

Resum de la ludoteca de repesca

Després d'una temporada presentant jocs als socis i totes aquelles persones que s'han anat interessant en venir a jugar amb nosaltres, el passat divendres dia 26 de febrer de 2.016 vam decidir de fer una jornada de repesca de tots els títols que han anat sortint fins a dia d'avui. El motiu és simple, al cap i a la fi, els jocs tenen una capacitat màxima de jugadors, i moltes vegades ens passa que hi ha persones que es queden amb les ganes de provar un joc. Així, doncs, vam obrir l'armari, i vam portar tot el que haviem tret fins ara.

La jornada va servir, doncs, per refrescar jocs com La Villa i Cacao. Als dos casos, un dels nou vinguts, l'Óscar, es va endur la victòria. La Fuga de Colditz va fer un tímid intent de sortir a escena, però va quedar frustrat, en favor de Dominion, on es va veure una llarga partida que, contra pronòstic, la diferència entre el guanyador (Magí Piulachs) i el segon (Joan Moralo) no va ser tan gran com convidava a pensar. I, finalment, i com no podia ser d'una altra manera, altres de més o menys habituals, com Sushi Go!, La Resistencia, Poli bueno, Poli malo... van acabar d'arrodonir una divertida nit de jocs de taula.

A continuació us deixem les fotos de la jornada (feu clic sobre la imatge):












Ja ho publicarem al FaceBook més endavant, però us avancem que la propera ludoteca estarà dedicada al joc Alquimistas, per si li voleu anar donant una ullada. Fins al proper post.