La ludoteca començava dubtosa ja que d’una banda es presentava un joc qualificat com a dur d’explicar i de jugar i d’una altra banda, alguns dels assistents habituals no podien assistir. No obstant al final vam ser una bona colla. Es van poder muntar tres taules amb tres jocs diferents, tots ells eurogames. I és que encara que es van portar jocs de tota mena, els assistents van assumir implícitament una “Ludoteca temàtica d’eurogames”.
Per a qui no ho sapiga un eurogame o euro és un joc de taula d’estil alemany, encara que no tots els eurogames són europeus i ni molt menys alemanys. Es caracteritzen perquè no hi ha eliminació de jugadors ja que aquests competeixen per ser millors que la resta en comprar i vendre, expandir-se, viatjar... la qual cosa es tradueix en punts de victòria. Al final d’un nombre determinat de rondes guanya qui més punts de victòria ha aconseguit. En general són jocs que tenen poc atzar (normalment fugen dels daus) i molta planificació y estratègia. Prioritzen les mecàniques per sobre del tema i els components. Molts d’ells el que fas és agafar uns cubs de fusta d’un color (que representaran fusta, pedra, or o el que sigui) i canviar-los per cubs d’un altre color (que representaran fusta, pedra, or o el que sigui). Així doncs també s’han guanyat el qualificatiu de “mueve cubos”. No obstant, aquest darrer punt està canviant i una mostra és Alquimistas.
La primera taula va dedicar la nit a Alquimistas, un joc de Matúš Kotry. L’Óscar, que en la ludoteca passada va vèncer a La Villa i a Cacao, va ser el guanyador per un ajustat marge de tres punts. Després van quedar el Cristian i el Jordi a un punt de diferència. En Marc que explicava el joc i partia amb avantatge, va cometre un estrepitós error de principiant i va quedar últim a molta distància dels tres neòfits.
En la segona taula, es van fer dos partides a Puerto Rico. Tot un clàssic de Andreas Seyfarth que durant molt temps ha estat en el número 1 de la boardgamegeek (una mena de wikipedia dels jocs de taula). En aquest joc ens posem en la pell d’un terratinent de l’illa de Puerto Rico en l’època colonial.
En la tercera taula es va jugar a dos jocs que no han estat editats en castellà. Primer es va començar amb New York 1901 de Chénier La Salle en el qual es construiran edificis que després es derruiran per construir-ne altres de més i més alts. Després es va seguir amb Nippon de Nuno Bizarro Sentieiro i Paulo Soledade que ens situa en la industrialització de Japó.
Les partides es van allargar fins ben entrada la nit. Per fer temps i que es pogués concloure la partida de Nippon en Raül, el Jordi i el Marc ens vam posar en la pell d’uns bandits del llunyà oest americà per assaltar el tren i fer-se amb el màxim de botí a Colt Express.Al contrari que altres ludoteques on predominava el xivarri, va ser una jornada caracteritzada pel silenci de les ments pensant i algun que altre renec com quan un servidor va barrejar el bolet amb l’escorpí per ventre una poció de saviesa i li va sortir... petroli!!?, o quan buidàvem el bosc de les granotes que tan necessitava l’Òscar. Al final tots vam sortir amb els camps fumejant de tant de pensar, però ben satisfets. I és que els eurogames, encara que siguin durs i exigents, també agraden.
A continuació us deixem les fotos de la vetllada (feu clic sobre la imatge):
Fins al proper post.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada