els secrets de l’univers i cercar la veritat absoluta.
Bah! Quina bajanada!!! El que importa de veritat és la fama i la glòria per sobre de
qualsevol altra cosa. I es que Alquimistas és un eurogame on guanya el jugador que
aconsegueix més punts de victòria.
Un tret diferencial d’Alquimistas és que totes les accions encaixen a la perfecció amb
el tema i aconsegueixen submergir-te en el paper de científic.
Caldrà anar al bosc a buscar ingredients, per barrejar-los i fer pocions que poden ser
beneficioses o perjudicials per la salut, o no ser cap altra cosa que una sopa deliciosa.
Però com sabràs si és una cosa o l’altre? Fàcil, que pringui el becari. Com? que el
becari em demana un augment de sou? Quina insolència! Ja me la prendré jo, encara
que acabi a l’hospital, o paralitzat o que corri despullat pel campus.
Amb el coneixement adquirit en l’elaboració de pocions intentarem deduir quina
substància alquímica correspon a cada ingredient. Quan ho sapiguem publicarem la
nostra teoria o referendarem la d’algú altre i intentarem aconseguir una preuada beca
que ens la gastarem en... un bonic i llampant artefacte que no fa res, però que queda
d’allò més bé al nostre despatx i és l’enveja de tothom. Però sent honestos, o millor dit
deshonestos, també podem inventar-nos les nostres teories i quina satisfacció més
gran aconseguir treure-li la beca a un company amb una “mentirijilla” i després
gastarse la beca en... un bonic i artefacte que no fa res, però que queda d’allò més bé
al nostre despatx i és l’enveja de tothom.
Però no tots els artefactes són bonics i llampants, també n’hi ha que en les mans
adequades i utilitzats sàviament poden ser molt poderosos.
Comprar artefactes costa diners, publicar costa diners, pagar al becari cabrejat costa
diners. Així que ens hem de finançar i la millor manera de fer-ho es vendre les nostres
pocions a l’heroi de torn que visiti la taberna del campus. Però no sempre tindrem la
poció que ell vol i ens haurem d’arriscar a vendre-li una sopeta com les que feia la iaia.
I per si no n’hi havia prou, algun contrincant li pot oferir un descompte, emportar-se el
meu client i jo no veure ni cinc. Si això ens preocupa sempre podem recorre al
transmutador, encara que els beneficis seran més minsos.
Ah! Se m’oblidava, i què fem amb els científics mentiders que publiquen falses teories?
Doncs refutem les seves teories i els deixem en evidència o no.
Per acabar dir que l’ordre del torn es determina segons qui decideix aixecar-se abans
pel matí. Ser primer atorga l’avantatge de conèixer que faran els contrincants, però ser
dels últims atorga ingredients extra i/o el favor d’alguns personatges que ens podem
trobar pel campus.
Ui!!! I quasi m’oblido dels congressos en els quals qui hagi publicat més teories, ja
siguin certes o falses, guanyarà reputació i qui no hagi publicat res en perdrà.
Per si amb la temàtica no n’hi ha prou, els components i l’art visual són espectaculars.
Dona gust jugar-hi només per l’estètica que té.
Com es pot veure és un eurogame de col·locació de treballadors, gestió de recursos
(sempre limitats) amb l’afegit de la deducció dels components alquímics dels
ingredients. Tot molt ben implementat amb la temàtica que fa que no sigui un joc difícil
de jugar perquè el que fas té el seu sentit i encaixa a la perfecció, la qual cosa fa que
interioritzis ràpidament les mecàniques. No obstant, sí que és un joc complex de
dominar ja que hi ha moltes formes d’aconseguir punts de victòria i no totes són
evidents en la primera partida. L’única cosa que pot costar al principi és el tema de
deducció de les fórmules dels ingredients. Però és una cosa que s’aprèn jugant.
Així doncs, les primeres partides són d’aprenentatge. Normalment, en la primera et
centres en la deducció. En la segona, descobreixes el poder dels artefactes. En la
tercera, descobreixes el poder de publicar teories errònies (cobrint-te les esquenes per
si te les refuten) i aconseguir beques. En la quarta, descobreixes el poder de vendre
pocions que no coneixes als herois amb la intenció d’obtenir una informació valuosa
per publicar abans d’un congrés. I així successivament, sempre aprens alguna cosa
nova i sinó sempre pots passar de mode aprenent al mode mestre.
Si hi ha una pega que se li pot atribuir a aquest joc és l’haver d’explicar les regles.
Quina mandra!!! Feta la presentació inicial, caldrà dedicar un esforç important per
xplicar com es combinen les substàncies alquímiques per donar lloc a les pocions i
com ens ho podem manegar per fer el pas contrari, es a dir, a partir dels resultats de
les pocions deduir quins components alquímics tenen els ingredients. Després cal
explicar tot el tema de publicar teories i refutar-les que constitueixen un submón apart
dins del joc. I el mateix passa amb la venda de pocions. I sent sincers, és molta
informació tant per qui l’ha de donar com per qui l’ha de rebre.
Des de dau de cinc intentarem fer la presentació el més amena possible tenint en
compte que el joc ja és prou llarg per si sol. Per aquest motiu us proposem unes webs
per si li voleu donar una ullada abans de forma que quan fem l’explicació no us sigui
tot nou.
En aquesta primera web hi ha una presentació general del joc una mica més extensa
que aquesta, amb imatges de gran qualitat. Cortesia d’una associació sevillana.
http://www.queremosjugar.org/alquimistas/
A la següent direcció hi ha una extensa ressenya (o tochoreseña com li agrada dir al
seu creador) i una opinió també molt extensa. És molt llarga, però és la més complerta
de totes per cortesia de “Misut meeple”.
http://misutmeeple.com/2014/11/resena-alchemists/#opinion
Si algú és més mandrós. A la següent direcció hi ha una videoresenya i una partida de
demostració a càrrec de “Frikiguias”
https://www.youtube.com/playlist?list=PLFInu33wmBR51tlGFCVZHcPm_Y6nEzikq
Hace poco lo probé, y me moló!
ResponElimina